ENTREVISTA A L'INTENDENT MAJOR SR. JOAN ANTONI QUESADA

Joan Antoni Quesada, intendent major de la Policia Municipal: “l’encàrrec rebut és fer una policia de servei al ciutadà”

Joan Antoni Quesada, 56 anys, és el nou Intendent major de la Policia Municipal de Sabadell. Atèn iSabadell al seu despatx quan fa poc més d’un mes que ha aterrat al càrrec. Reconeix que encara té molt per conèixer de la societat sabadellenca. Pregunta sobre diferents aspectes de la localitat mentre aspira a posar en marxa el seu manual d’estil a la policia sabadellenca.

 

És llicenciat en Geografia i Història, i va intentar ser mestre. Interpreta la professió policial amb voluntat d’anar a les causes dels conflictes, teixint complicitats amb la ciutadania i amb l’intent de dirigir una policia complexa com la de Sabadell, amb “mirada lateral i no de túnel”. A aquest terrassenc casat i amb una filla de cinc anys l’acompanyen 30 anys de professió i un llarg currículum acadèmic: diplomat en Criminologia per la UAB, llicenciat en Geografia i Història per la UB i que entre altres ha cursat un postgrau en Gestió de la Qualitat, un Màster en Gestió Pública i un altre en Polítiques Públiques Socials.

Senyor Quesada, com va aproximar-se al món policial? D’on prové la seva vocació?

No és inicial sinó es va construint a mesura que em vaig acostar al cos i em presento a les oposicions. En el meu cas, anava acompanyant un amic que volia fer policia i no es volia presentar sol. El vaig acompanyar a ell i a un altre amic. Ells van suspendre i jo vaig aprovar. Treballava en una empresa fent temes d’administració. Vaig decidir entrar a la policia com agent de carrer a l’Hospitalet. Quatre anys. L’any 88 em vaig presentar com a cap de cos a Salt.

Hospitalet. Salt. El Prat. Terrassa. I ara Sabadell. Què ha après a cada un dels municipis on ha treballat?

Les problemàtiques eren diverses. Al Prat la comissaria està al barri de San Cosme amb una realitat determinada, treballant molts temes de poble gitano, en una època on l’heroïna i la droga estaven a l’ordre del dia. Anys 90. A Salt vaig aprendre molts dels processos d‘integració de nouvinguts. I a Terrassa també, especialment en quant a la població marroquina. A cada etapa he incorporat com una capa diferent però sempre ha intentat tenir una visió lateral el més àmplia possible dels problemes.

Quesada no va viure els fets del barri de Ca n’Anglada de Terrassa de forma directa perquè encara treballava al Prat però sí que es va incorporar un parell d’anys més tard. Manté la importància de la tasca de les policies locals després dels conflictes. “Calia pacificar la situació i polítiques públiques per generar un clima de confiança”, sosté. Una tasca a llarg termini bàsica per a la policia local, que vol implantar a Sabadell.

En aquestes situacions com les de Ca n’Anglada, causades per un conflicte social, quin paper han de tenir les policies locals?

En primer lloc, contenció. Identificar els agents importants que pugin ajudar a afrontar el conflicte. És important tenir interlocutors que tindràs si has fet una bona política preventiva que et generi passarel·les per arribar als actors importants.

Qui i com li van fer arribar l’oferta per liderar la Policia Municipal de Sabadell?

Em van cridar des de l’Ajuntament. L’alcalde. Em van cridar a l’Ajuntament i em van plantejar la situació del cos i el nou projecte. M’ha arribat en un moment personal amb ganes. Em va fer il·lusió. En quant a la feina no vaig dubtar però havia de veure la meva adaptació personal i familiar.

Arriba amb 56 anys i amb més de 30 anys d’experiència. Se sent fitxat per fer neteja amb la situació que hi ha?

Crec que no. L’encàrrec és tenir una policia de servei al ciutadà. Remoure l’organització amb procediments que donin resultats mesurables de cara al ciutadà.

Què vol aportar al cos de Sabadell?

Una forma especial de veure les coses. Veure el problema que hi ha darrere dels conflictes. No veure la part de dalt dels conflictes. Hem de fer polítiques de contenció però cal identificar els factors causants. És fonamental. A vegades seran problemes econòmics, altres no arribar a final de mes de forma puntual. Altres vegades altres. A partir d’aquestes causes, actuar en conseqüència. Si no els identifiques, només et quedes en la superfície. Treballant així dóna més resultats o amb més valor afegit que les decisions immediates o els contingents policials de contenció.

Com ha estat el seu aterratge en aquestes primeres setmanes?

Hi ha tres qüestions: conèixer el territori, les persones i l’organització de les persones en una estructura. Encara no tinc tota la informació però hem identificat moltíssimes àrees de millora en el cos i procediments a corregir.

Ha trobat les famoses capelletes de la Policia Municipal?

Tothom en parla d’elles però físicament encara no les tinc identificades. Intueixo per on van les coses. Totes les organitzacions tenen tendència a generar subcultures que s’han de remoure amb l’objectiu que es puguin obrir. A vegades és gent que comparteix durant massa temps interessos determinats o una orientació cap al servei que no és la que toca. També cal acompanyar-les per girar-les com un mitjó. A aquesta situació se li dona la volta amb transparència, resultats, procediments estàndard per a tothom igual i estant molt a sobre. En això he estat molt combatiu.

Quants agents té la Policia Municipal de Sabadell?

A dia d’avui som 220 policies. Tenim una ràtio de 1,02 policies per 1.000 habitants. És una taxa molt baixa. A Terrassa era una mica superior i amb un projecte de creixement per arribar als 250 o 270 efectius. I té lògica. L’any 1994 es van distribuir les ràtios entre els diferents cossos de seguretat i es parlava que les policies locals havien de tenir una ràtio de 1,5 per cada 1.000 habitants.

Estem molt lluny. A Sabadell per tant caldria incrementar un 50 per cent la plantilla. Passar dels 300 de llarg.

Per anar bé hauríem d’estar entre 270 i 300 efectius. Aquest any entren alguns agents nous però és insuficient, a més amb la jubilació d’alguns dels que tenen més experiència. A més, la nostra organització, si volem una policia propera, ha de tenir els efectius formats i adaptats.

La policia de proximitat costa diners.

Exacte. Com la fruita de proximitat i qualsevol altre producte de proximitat. Té un valor diferent. Si vas a una gran superfície el valor és un altre. Tot el que aporta la proximitat cal tenir-ho en compte.

Hi ha suficients agents patrullant al carrer?

Calen més. I no ens interessen agents a la comissaria. A la policia se l’avalua per la capacitat de resposta al ciutadà i no per l’eficiència administrativa.

La Policia Municipal de Sabadell està suficientment dotada a nivell material? S’ha parlat molt de la falta d’armilles o d’altres elements.

Hi ha en  marxa un procediment per adquirir-les. També es renovaran els vehicles amb un renting. En les armilles vull introduir quatre canvis: que siguin més lleugeres i per una altra banda no vull armilles agressives sinó que es vegin com una part més de l’uniforme. També calen canvis interns dins de la comissaria, remodelació de l’espai disponible, la sala de comandament, la sala de gestió del telèfon d’emergències: 900112092, la sala de recepció i atenció ciutadana.

Molts ciutadans mantenen que truquen a la policia, especialment a la nit, i no acudeixen ràpidament. És mala organització o manca d’efectius?

Depèn de l’hora. Té relació amb les hores valls i les hores punta. Si es truca en hora punta, entre les 11 de la nit i la una de la matinada, es trigarà més. Si es truca en hora vall, es trigarà poc. I l’organització del servei es fa per la mitjana, mai per l’hora punta i mai per l’hora vall. Però és cert que si algun ciutadà truca per molèsties causades pel soroll, si es triga en arribar potser després ja no hi ha el soroll i el veí ja no està molest pel soroll però sí per la tardança. Haurem de millorar l’atenció telefònica.

Els sabadellencs confien en la seva Policia Municipal?

Pel que veig fins ara, el ciutadà es queixa més o menys del mateix, com la tardança de la que parlàvem, de que el tracte telefònic no es correcte i que la seva demanda no s’atén eficientment. Hem d’aprendre de les queixes i reenfocar de nou el servei de policia, penso que partim d’una bona base humana

La confiança ha disminuït amb els dos màxims comandaments policials investigats per tràfic d’influències entre altres. Aquests dos càrrecs són funcionaris i continuen al cos. Com la pensa recuperar la confiança?

Respecte a aquests dos comandaments es busquen solucions perquè facin altres feines en altres dependències. Fis que no hi hagi sentència, faran tasques administratives. Se’ls ha rellevat de qualsevol tipus de capacitat de decisió al cos policial.

El senyor Duran i Sánchez Cortés s’han reincorporat al cos però diu que no fan funcions policials. I quines fan?

Se’ls estan buscant però faran tasques en altres departaments de l’Ajuntament. Els hem de comunicat a ells abans. Així estaran fins que es resolgui el procediment judicial.

Quina és l’estructura de comandaments ara?

Hi ha un intendent major, una inspectora i dos sotsinspectors, a part dels sergents i caporals corresponents. La inspectora [Pepita Llonch] és la meva sots cap.

Tampoc ajuda a recuperar la confiança conèixer casos de presumptes arbitrarietats com les comeses per l’agent 1448, que va multar una fornera, un ciutadà per dur el CAT a la matrícula o una veïna durant la Festa Major per passar amb el cotxe pel carrer.

L’he seguit per la premsa. Però sé que aquest agent ja no treballa aquí.

L’Associació Independent de la Policia Municipal ha portat als tribunals els indicis de presumptes irregularitats salarials d’un grup d’agents. Quina informació té al respecte i quines mesures pensa prendre?

Hi ha una investigació interna. En pocs dies hi haurà resultats.

Unitats especials. N’hi ha d’haver? Quines? Quantes?

Depèn del contingut de la feina a fer, i de les competències i atribucions que se’ls donin. El cos en necessita policies, per exemple, per fer anàlisis. El cos s’organitza en unitats generalistes i especials, com la unitat  de seguretat viària escolar, de proximitat, d’anàlisis o els motoristes, que tenen funcions especials

Està en contra de les unitats d’antiavalots?

Estic en contra de les unitats antiavalots en les policies locals, aquesta funció i competència s’ha de prestar per una altra administració. No estic en contra d’unitats de seguretat amb base de proximitat i complementàries a la resta d’unitats de la policia. La ciutat té unes necessitats de seguretat i convivència i només es pot atendre amb la proximitat.

Li sembla bé que hi hagi una unitat canina?

Té coses bones i dolentes. Es poden treballar temes amb les escoles i plaçes públiques a part d’altres aspectes. És la primera vegada que treballaré amb una.

Ha trobat rastre de la famosa unitat d’informació, també coneguda com la unitat d’espies?

No. No sé si existien els informes. S’ha desmuntat del tot. Les persones que estaven integrades s’han reintegrat als servei però no tinc cap constància d’informes elaborats.

Sabadell és una ciutat segura?

En general, les taxes són correctes. Les ciutats són segures en base a dos criteris. Una cosa és el que diuen les estadístiques (les denúncies…) que ens situen en una escala molt concreta i una altra la percepció de seguretat dels ciutadans. Aquí intervenen moltes variables. Cal tenir en compte els delictes que poden generar més alarma social. Tant important és la seguretat real com la percepció.

Hi ha zones a la ciutat on hi ha una percepció baixa. Per exemple, als barris del nord.

És una zona on hi ha una sensació de por més alta però té taxes baixes de criminalitat. En canvi, a les zones on hi ha gent indeterminada delinquint poden tenir una sensació de seguretat alta.

Paradoxalment al nord hi ha una oficina de la Policia Municipal i no pot garantir la seguretat ni dels treballadors de la biblioteca. De què serveix?

Si estàs allà és per interactuar amb el barri i tenir relacions amb el veïnatge i per això es necessiten efectius, no  pots descentralitzar si no tens els recursos.. S’ha construït abans la casa que el contingut en aquest cas.

La Policia Municipal de Sabadell no té perfil a Twitter ni a les xarxes socials. Van presentar una aplicació mòbil fa pocs mesos. I l’última actualització és del mes de febrer. Què pensa millorar de la política de comunicació?

El Twitter l’hem de posar en marxa. És important per donar consells als ciutadans i rebre comunicacions per part d’ells. No tothom està a Twitter però sí que és cert que la gent jove hi és. A Facebook no ho tinc tan clar. Però a Twitter hi hem de ser.

 

L’any passat va haver-hi un operatiu policial a Sabadell, i també al municipi del qual prové vostè, contra el gihadisme. Quin paper ha de jugar la Policia Municipal per prevenir i lluitar contra aquest tipus de delinqüència internacional?

Hi ha una part preventiva. Cal detectar desviacions i per fer-ho cal un sistema de relacions amb la comunitat que faciliti saber l’evolució de determinades persones i comportaments. Es tracta de generar ponts i per fer-ho cal tota una logística. Acabem aportant aquesta informació al cos especialitzat que li toqui, Mossos d’Esquadra o el corresponent.

Posteriorment també tenim un paper. Al veí d’una comunitat on li entren a les tres o a les quatre de la matinada en el pis de dalt se li genera una alarma que no marxa quan acaba el dispositiu. Cal treballar l’adaptació posterior. A Terrassa després de l’operatiu vam intentar parlar amb totes les persones que van tenir alguna relació amb els fets, ens vam reunir amb ells, i també escala per escala per facilitar l’adaptació aportant-los tota la informació ja que sovint no tot el que s’explica és suficientment clar o complet. Vam parlar amb escoles, mestres, veïns, gent dels oratoris, comerciants per normalitzar la percepció de risc. Vam aconseguir que el nivell de preocupació baixés moltíssim i va ser en bona part per tenir bons ponts i interlocutors en diferents sectors.

En les últimes setmanes hi ha hagut un repunt d’activitats d’extrema dreta a la ciutat, amb pintades i amenaces a un casal ocupat. Com planteja aquesta problemàtica?

Hi ha hagut dos atacs. Vam visitar amb l’alcalde el conseller d’Interior per tenir més informació. No totes les persones que van participar en aquestes accions viuen a Sabadell, alguns venen de fora. Però hi estem molt a sobre. No volem que la pau social necessària per viure, conviure i tenir garantits els nostres drets i llibertats quedi alterada per col·lectius que generen tensió. La societat nostra genera conflictes però els hem de tenir identificats i controlats.

Publicado el 4/7/2016 en http://www.isabadell.cat/persones/joan-antoni-quesada-intendent-major-de-la-policia-municipal-lencarrec-rebut-es-fer-una-policia-de-servei-al-ciutada/